Passa alguna cosa a la democràcia local a Catalunya o és el declivi del seu sistema de partits?

Oleh: Eduard Jimenez
24 junio, 2011

Juny 2011

0.

Ben entretinguts com estem amb la crisi, el canvi de truita local i l’alcaldia de Badalona els comentaristes gairebé no han dedicat ni una ratlla a la qüestió, en d’altres cites electorals molt comentada, de l’evolució de la participació. Succeeix, però, que el 22M ha vingut a confirmar una tendència que s’inicia a finals del segle passat, ço és el creixement del diferencial de participació a les eleccions locals entre Catalunya i Espanya, que en la darrera cita ha superat els 11 punts percentuals. Aquesta nota és una mena de help a politòlegs i altres científics socials a examinar el fenomen, partint de la hipòtesi que expressa o amaga alguna cosa de més profunda sobre les institucions locals a Catalunya

1.

Una tendència gairebé estructural. Veja’m les dades generals. Com mostra la taula següent, el diferencial de participació a les eleccions locals entre Catalunya i Espanya tendeix a créixer. Hi ha oscil·lacions de nivell que són comunes (suposadament explicades pel context comú), però l’augment és notori, particularment en les dues darreres conteses.

Percentatge de participació a les eleccions municipals

1991

1995

1999

2003

2007

2011

ESPANYA

62,82%

69,89%

64,01%

67,68%

63,97%

66,23%

CATALUNYA

57,88%

64,77%

55,88%

61,47%

53,86%

55,01%

DIF CAT-ESP

-4,94pp

-5,13pp

-8,13pp

-6,21pp

-10,11pp

-11,22pp

 

La tendència només es trenca l’any 2003, on a l’empara d’un lleuger augment general de la participació es redueix el diferencial.

2.

Un primer contrast possible deriva del fet que a Catalunya les eleccions locals no coincideixen amb les autonòmiques, com a la majoria del país. Això voldria dir que en aquelles altres tres CCAA on això succeeix (Andalusia, Galícia i País Basc) trobaríem fenòmens similars, en el sentit que la baixa participació vingués condicionada pel caràcter estrictament local (administratiu) de les mateixes.

Però altra cop les dades ens diuen exactament el contrari, tal i com es veu en el gràfic: no hi ha un diferencial substancial de participació en aquestes CCAA ni una tendència o evolució que no sigui la comuna a tot el país. La causa no és perquè són exclusivament locals, vaja.

 

Evolució de la participació a les eleccions municipals, Espanya i CCAA

Evolució de la participació a les eleccions municipals, Espanya i CCAA

3.

Bandejada o matisada la hipòtesi de l’abstenció diferencial catalana en les autonòmiques[1], ens queda la via de contrastar un diferencial de participació articulat al votant del caràcter ‘estatal’ de les eleccions. Les dades mostren com, en efecte, en la majoria de comicis generals hi ha una menor participació a Catalunya que al conjunt, però ni s’observa una tendència ni té una dimensió de la significació de les locals.

Participació a les eleccions general

1989

1993

1996

2000

2004

2008

ESPANYA

69,74%

76,44%

77,38%

68,71%

75,66%

73,85%

CATALUNYA

67,62%

75,37%

76,52%

64,01%

75,96%

70,30%

DIF CAT-ESP

-2,12pp

-1,07pp

-0,86pp

-4,70pp

0,30pp

-3,55pp

 

Observi’s on en els casos d’alta competència electoral percebuda (1996,2004) el diferencial es redueix per sota d’un punt.

4.

Naturalment, la ‘oferta’ electoral pot explicar la participació. L’evolució del vot a candidatures en les eleccions locals presenta el mateix comportament general però amb un perfil encara més nítid; de fet, els vots en blancs i nuls tendeixen a encobrir una part d’aquesta tendència diferencial, que en el cas dels vots a candidatures el 22M es situa en 12,8 punts percentuals de diferència entre Catalunya i el conjunt d’Espanya: gairebé 680.000 electors catalans!!

Evolució del vot a candidatures i diferencial CAT-ESP

Evolució del vot a candidatures i diferencial CAT-ESP

5.

Sorgeixen llavors moltes preguntes i ben poques respostes. El ‘municipalisme’ català, en què ha consistit realment? L’extensió de pràctiques locals participatives, té o no relació amb tot això? Influeix el fet de l’escassa alternança personal i política dels nostres municipis? O és més aviat un sistema de partits que no assoleix acomplir la funció primigènia de representació?(per bé que amb la presència de CUP i PxC no sembla que hi hagi ‘forats’ polític – ideològics per omplir)

6.

Ciutat i ciutadania van de la mà des de l’etimologia. Uns índex tant i tant baixos de participació, que tenen a més tendència decreixent, qüestiona l’estat de coses de la nostra democràcia local, i afegeix dificultats a la governança en un context on aquesta serà més necessària que mai.

Juny 2011


[1] Veure l’excel·lent anàlisi de Vallès i Luque, http://158.109.131.198/blogpol/?p=62&lang=ca

Comparte!

    Tags: , ,

    Category: Politica | RSS 2.0 | Give a Comment | trackback

    No Comments

    Leave a Reply