El desplegament de la llei del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya hauria de ser l’oportunitat per a replantejar-se el model de finançament de les accions, que en els darrers decennis han portat al baix rendiment i mala premsa de les mateixes. En aquesta nota es parla de com podria ser una proposta al respecte.
Text complert: http://www.ubicivis.com/nosoloimposturas/un-nou-model-de-financament-per-a-unes-noves-paos/
No s’insisteix prou que les administracions públiques tenen avui un perímetre d’actuació tant extens que com més va més difícil es fa parlar-ne globalment. Gestionen pistes d’esquí, acullen dones maltractades, fan operacions quirúrgiques d’urgència i autoritzen les terrasses de les cafeteries. La legitimitat política, el context operatiu i el resultat esperat de cada una d’aquestes intervencions, senzillament, no tenen res a veure. Fer propostes de conjunt és una operació de risc que realitzo amb aquesta salvaguarda, en la mesura que sí penso que hi ha –donada la naturalesa i situació actual del debat públic- alguns trets comuns que poden ser d’interès. Els amics de la FSC de la CONC em van convidar a aquesta col·laboració
Segui amb l’entrada aquí
El cas de l’evolució de la segregació urbana a Catalunya dels estrangers, 2001- 2011
La segregació urbana és un fenomen de tal abast i complexitat que en el darrer mig segle s’han desenvolupat un nombre molt important d’indicadors que intenten mesurar la seva magnitud, des que el 1955 el matrimoni Duncan publiqués el seu ja famós índex de segregació (IS). No és aquí el lloc de fer-ne una discussió de detall, per bé que a la recerca tractarem la qüestió.
Text complert: http://www.ubicivis.com/nosoloimposturas/segregacio-urbana/
Leer texto completo: http://www.ubicivis.com/nosoloimposturas/regeneracion-democratica-falla-el-programa-o-la-estrategia/